La recollida selectiva perd pistonada a Catalunya

NOTA DE PREMSA SOBRE ELS RESULTATS DE RECOLLIDA SELECTIVA ANY 2013

La recollida selectiva disminueix del 40% el 2011 al 38% el 2013
La crisi fa que els residus disminueixin prop d’un 4% entre 2012 i 2013
Les comarques que fan recollida porta a porta dupliquen la recollida selectiva respecte les que recullen mitjançant contenidors
Hi ha una tendència a allargar la vida útil d’aparells elèctrics i roba
Continuen els furts de materials valuosos, com paper, cartró i ferralla, en contenidors de les grans ciutats i en deixalleries
El 51,8% de la fracció resta, la que no es recull de forma selectiva, es tracta en plantes previ a la seva disposició en dipòsits controlats o incineradores i se’n separen alguns materials aprofitables

La producció de residus i la recollida selectiva disminueixen
La producció de residus l’any 2013 va disminuir un 4% respecte l’any 2012, situant-se en 3.588.822 tones. La generació de residus per capita ha continuat millorant. En un any s’ha reduït d’1,35 kg/habitant/dia el 2012 a 1,30 kg/hab/dia el 2013, que ens situa en xifres de l’any 1997. Del total dels residus municipals, es van recollir selectivament un 38%, és a dir, 1.361.815 tones.

Les plantes de tractament de la fracció resta són poc eficients

Els Ecoparcs són les plantes que reben la meitat de la fracció resta –la que no es recull de forma selectiva- per tal d’intentar recuperar-ne materials. Tanmateix tenen una eficiència molt baixa i, dels materials que reben, només se’n recupera un 35%. La resta va a abocadors, incineradores o cimenteres per servir com a combustible en el que es coneix com a incineració encoberta; més de 335.000 tones es van cremar en cimenteres o incineradores després de passar per Ecoparcs.

Un 70% dels residus s’aboquen o incineren.

Malgrat que l’objectiu marcat per la Unió Europea és de reciclar el 50% l’any 2020, la recollida selectiva a Catalunya segueix amb tendència a la reducció i s’ha passat del 40% el 2011 a un 38% el 2013. Això suposa que s’han perdut 260.000 tones de materials recollits selectivament.
Un cop descomptats els impropis –tots aquells residus que no formen part de la fracció en la qual es recullen– la recollida selectiva neta arriba només al 30%. Per tant, el 70% dels residus van a parar directa o indirectament a abocadors o incineradores, perdent-se el valor dels materials.

Les recollides selectives estan estancades a la baixa

L’anàlisi de les dades de recollida selectiva mostren nivells molt baixos de recollida selectiva. Així, els envasos no arriben al 25% de recollida selectiva, el paper es queda en el 38% i només el vidre arriba al 66%.
Pel que fa a la principal fracció dels residus municipals, els residus orgànics, la seva recollida selectiva de l’orgànica només arriba al 26% i amb un nivell d’impureses que fa que sigui difícil la seva utilització en agricultura després de ser compostats.
La conseqüència dels baixos nivells de recollida selectiva de les fraccions d’envasos lleugers, paper i vidre és que més del 60% (800.000 tones) d’aquestes fraccions completament reciclables s’envien a abocadors o incineradores.

Sobra capacitat d’incineració

En un context de reducció de la producció de residus caldria anar cap a una estratègia de tancament de les instal·lacions més obsoletes. Per això no són acceptables les propostes de noves inversions en incineradores com les que s’estan proposant a Girona (25.000.000 €), Sant Adrià de Besòs (38.000.000 €) o Tarragona (55.000.000 €). Aquestes instal·lacions són innecessàries si s’aposta per augmentar la recollida selectiva d’aquestes poblacions, que no arriben a la mitjana catalana.

Cal impulsar MODELS de separació i recollida més ecoeficients: com la recollida porta a porta i instruments econòmics dissuasius

D’acord amb les dades de recollida selectiva, les comarques amb un major índex de recollida selectiva neta són les que han optat per recollides porta a porta. Osona, la Terra Alta, la Segarra, el Priorat, l’Alt Urgell, i el Pla d’Urgell presenten nivells de recollida selectiva que oscil·len entre el 50-60% que dupliquen els que es produeixen en l’àmbit metropolità.
Cal prioritzar la separació i tractament de la brossa orgànica de qualitat i la prevenció de residus. Per impulsar aquests resultats la Generalitat hauria de promoure mesures econòmiques més ambicioses. Els actuals cànons d’abocament i incineració s’han mostrat com a insuficients per a incentivar polítiques ambicioses per part dels municipis.
Quant a la recollida selectiva, caldria impulsar sistemes d’incentiu econòmic com el sistema de dipòsit, devolució i retorn per a envasos d’un sol ús (SDDR) que permet multiplicar per tres l’actual nivell de recollida selectiva dels envasos lleugers. Cal impulsar sistemes de dipòsit per altres residus com piles o aparells elèctrics que actualment tenen nivells de recollida selectiva inferiors al 30%.

En definitiva, s’ha d’optar per polítiques més valentes i ambicioses, per canviar les prioritats i apostar per un canvi de model de producció, distribució i gestió de residus.

Per a més informació:
Mercè Girona: 624 454 614 i
Víctor Mitjans: 676 718 385