Divendres 14 a #EscarabajoVerde: “#Contamina tú, que ja paguem nosaltres” @rtve

flixRecordem aquesta notícia del CEPA per la #contaminació de #Flix i us engresquem a veure el reportatge de l’Escarabajo Verde aquest divendres.

14 de febrer de 2013

El cas de la contaminació industrial a Flix és un exemple paradigmàtic de la dificultat de valorar els impactes en el medi i de la transcendència que això pot tenir a l’hora d’atribuir responsabilitats. La investigadora Marta Pujadas està desenvolupant una tesi doctoral amb l’ objectiu d’establir un balanç socioambiental de les activitats de l’empresa Ercros a Flix. La tesi està codirigida per Agustí Nieto, i Joan Martínez-Alier. Pujadas explica el seu mètode i avança per als lectors de Sostenible els  resultats esperats de la seva recerca.

Entrevista feta per Albert Punsola extret de la revista electrònica “Sostenible”

El 2013 farà 10 anys de la sentència que va declarar culpable Ercros de “delicte continuat contra el medi ambient causant un important perill per la salut humana i la vida animal i vegetal degut als abocaments a l’Ebre i les emissions a l’atmosfera, així com l’emmagatzemament il·legal de substàncies tòxiques ….”. Malgrat tot, l’empresa no ha pagat encara. Per què?
El 2003 la Fiscalia de Tarragona va declarar que no es podia establir fins on arribava la responsabilitat d’Ercros. Els tribunals van decidir que Ercros només havia de pagar una part del total dels costos del sanejament de l’embassament: aproximadament els cinc anys que van de 1988 a 1993. Cal tenir en compte que va iniciar les seves activitats a la zona a finals del segle XIX. L’empresa ha reservat 10,46 milions d’euros per pagar la indemnització. Aquesta quantitat és menys del 5% del cost efectiu del sanejament. En realitat és una quantitat irrisòria. La resta del cost anirà a càrrec dels contribuents. Aquest cas ens mostra com és de necessari tenir un balanç ambiental d’una activitat que pugui ajudar, entre altres coses, a atribuir responsabilitats.

‘La gran quantitat de metalls pesats, compostos organoclorats i radionúclids dispersats a l’ambient durant més de cent anys suposen també uns costos econòmics que no s’han considerat suficientment’. El seu estudi consisteix a determinar aquest balanç -els actius i els passius socioambientals- de l’activitat d’Ercros a Flix.
Exactament. És un treball d’uns quatre anys i em trobo aproximadament a la meitat  Fins ara he fet la part més gran que és identificar els elements que configuren aquest balanç -la part qualitativa- i ara ve la part més crucial: desenvolupar la part quantitativa.  Hi  ha, d’una banda, un benefici que no es pot obviar. Durant 100 anys aquesta industria ha aportat el que s’han considerat beneficis socials, garantint un nivell de renda a les persones. Però també hi ha uns passius molt importants, que passen per la contaminació del medi i les repercussions en la salut pública. La gran quantitat de metalls pesats, compostos organoclorats i radionúclids dispersats a l’ambient durant més de cent anys suposen també uns costos econòmics que no s’han considerat suficientment.

La recerca no està acabada però cap a on apunta el balanç?
La meva hipòtesi de treball és que la balança està decantada cap als passius. A priori seria un  balanç negatiu i ara aquest hipòtesi s’haurà de demostrar.

Com es farà aquesta demostració?
Completant els arguments qualitatius amb números. Es tracta de fer una valoració en cost econòmic de les diferents variables. Algunes estan molt clares, com els costos de 200 milions en què està quantificada la neteja de l’embassament de Flix, que es pot assignar a la banda de passius socioambientals. Però dintre dels passius n’hi ha que són de difícil quantificació com, per exemple, saber quin cost té l’afectació a la salut d’una població.

I com es quantifica aquest cost?
No és senzill, tot i que hi ha aproximacions. Alguns treballs han intentat quantificar els impactes econòmics de l’increment de la incidència d’una determinada malaltia com a conseqüència d’uns impactes ambientals concrets, com els d’una activitat industrial sobre una població. L’Environmental Protection Agency (EPA) nord-americana ho ha fet quantificant el cost públic de tractament del càncer d’una persona. Aquests referents, encara que són interessants, no ofereixen la solució per al cas que ens ocupa. No tenim les dades completes de la disminució de la salut generada per l’activitat industrial. Qui ha volgut aprofundir en aquest aspecte s’ha trobat amb limitacions. És el cas de Jordi Sunyer que ha intentat, entre altres objectius, determinar el nivell que compostos organoclorats com l’hexaclorobenzè a la sang en la població de la zona però no ha pogut accedir als treballadors de la planta, tot i trobar indicis d’una afectació major sobre la salut. En el cas de Flix és molt rellevant veure-ho amb els treballadors.

¿Com es pot aprofundir, aleshores, en la variable salut?
Caldrà fer la quantificació per una altra via, centrant-se en indicadors indirectes que permetin donar ordres de magnitud com la despesa farmacèutica o l’activitat assistencial vinculada a un increment de les incidències en dolències respiratòries i malalties cardiovasculars, tenint en compte que no tots tindran a veure amb la fàbrica, sinó que caldrà ponderar-los amb la incidència que aquestes malalties tenen en la societat en general.

I pel que fa a la quantificació dels actius?
En aquest cas parlem de millores dels estatus socials i de la capacitat econòmica i m’he de basar en un indicador com els sous.  Aquest és el tema més important dintre dels actius. Es pot ampliar als beneficis d’haver evitat la despoblació o la generació de serveis al voltant de la indústria però potser no són variables tan significatives en magnitud com els sous.

‘Es tracta de mostrar que existeixen altres variables que les del creixement econòmic a l’hora de ponderar el benefici o perjudici d’una activitat industrial, i aportar criteris que permetin incorporar la variable ambiental a la presa de decisions’ Entenc que en aquest balanç socioambiental són més importants les magnituds que no el detall de les xifres. És així?
Sí, es tracta de buscar els grans paràmetres en els actius i en els passius i treure uns ordres de magnitud. Fer les estimacions del valor monetari serveix per construir aquestes magnituds. No es tracta, per tant de comparar si en l’actiu tinc 425 i en el passiu 450 perquè això seria poc significatiu. Es tracta de mostrar que existeixen altres variables que les del creixement econòmic a l’hora de ponderar el benefici o perjudici d’una activitat industrial, i aportar criteris que permetin incorporar la variable ambiental a la presa de decisions. La gent ha de veure clarament si el resultat del balanç és bo, dolent, o molt dolent.

Suposo que les quantificacions es poden estendre a moltes variables. Vostè ha establert uns límits?
Tot treball científic per definició ha de limitar el seu objecte d’estudi. Per exemple, en els passius ambientals s’inclou el cost de la neteja dels sòls on estan ubicades les instal·lacions industrials, però no el cost de l’energia emprada en aquesta activitat. De fet les quantificacions es podrien estendre a altres àmbits més en detall però, com deia abans, es tracta d’obtenir les grans magnituds. També s’ha de limitar en el temps perquè, encara que l’activitat de la fàbrica té més de cent anys d’història, realitzar el balanç de tot el període és una tasca molt complexa. Per això em centro en el balanç des del 1986, any en què Espanya entra a la Unió Europea i això incideix en la legislació ambiental.

¿Quins són els seus referents en l’estudi dels balanços ambientals?
Hi ha una línia de treball que apareix quan sorgeix el concepte de responsabilitat ambiental segons la directiva europea del 2004. A partir d’aquí  es comença a desenvolupar una metodologia que pretén establir què significa un dany ambiental en termes econòmics i estableix un mètode per quantificar quant s’ha de compensar una població per aquest dany. La directiva del 2004 desgrana una metodologia molt detallada i complexa. Jo m’hi baso només en part: em serveix d’inspiració per fer la quantificació. Però, el meu referent, es troba en  una metodologia menys complexa que ja ha estat aplicada en altres indrets com en el cas UMICORE a Bèlgica.

¿Si un tribunal hagués de prendre decisions basant-se en els resultats d’una metodologia o l’altra, quina creu que li seria més útil?
El mètode que es desprèn de la directiva de responsabilitat ambiental està bé perquè pot aportar molta informació. Però, per altra banda, tanta complexitat és difícil d’implementar i podria ser contraproduent pels qui hagin de decidir. Aquesta altra via ha estat usada en procediments judicials i crec que és una eina útil. Pel que fa a una hipotètica sentència i la seva possible argumentació, això ja pertany a l’esfera jurídica.

¿Ha descobert les raons per les quals no han existit reclamacions massives contra l’empresa per part de la població de Flix?
Aquest és un dels aspectes que també tracto en la meva recerca. La qüestió és que la població tendeix a posar molt l’accent en la part positiva del balanç i minimitzar la negativa. Vull demostrar que la realitat ha estat molt mediatitzada per l’empresa, de manera que la percepció dels passius ambientals és molt baixa. És una paradoxa però potser la gent de Flix menys perjudicada sigui la més conscient. La implicació de la població amb l’empresa ha estat molt forta, i junt amb la connivència de les administracions, especialment la central, tot plegat ha empès un procés de desarrelament de la població a l’Ebre, de sentiment de pertinença a la fàbrica i de resignació respecte als danys ambientals que ha fet acceptar-los com el preu que s’havia de pagar per una millora en el benestar.

‘Conèixer a fons situacions que han passat ens poden ajudar a cometre menys errors i hipotecar menys el què queda del nostre medi ambient’ ¿El mètode que està seguint per a l’estudi del cas de Flix seria aplicable a altres casos?
Absolutament. Si en el futur es generalitzessin els balanços socioambientals la nostra presa de decisions també canviaria. Conèixer a fons situacions que han passat ens poden ajudar a cometre menys errors i hipotecar menys el què queda del nostre medi ambient.

Després d’analitzar tants pros i contres d’una activitat econòmica en un territori, ¿què li diu la paraula progrés?
No puc dir que el progrés no hagi aportat coses positives. El problema és com, en alguns casos, es deixa que el progrés flueixi sense cap mena de control ni regulació, creant unes dinàmiques perverses. Una altra reflexió és que de vegades es generen discursos contra el progrés molt ideològics que no es fonamenten en dades i això debilita aquests mateixos discursos. Els balanços són una contribució a la història ambiental que, al seu torn, és una aportació a una ciència històrica sovint massa centrada en els canvis polítics. La història ambiental fa més holística la història, ja que vol sumar-hi una altra perspectiva dels fets.

Com creu que acabarà el cas de Flix? L’empresa acabarà pagant? Quina és la seva opinió respecte al futur de la planta?
Penso que l’empresa ho allargarà tant com pugui i que en el fons no està disposada a pagar res. Els advocats ho estan fent molt bé. Pel que fa al futur, crec que en el seu moment Flix era estratègic, però ara s’ha quedat aïllat i obsolet. Complexos com el pol químic de Tarragona li prenen interès. A més, hi altres països on la producció és més econòmica que en el nostre. També cal dir que la Unió Europea ha marcat l’any 2020 com a límit per substituir la producció del clor usant mercuri per altres tecnologies menys perjudicials pel medi. Ercros ha anat tancant moltes de les plantes que funcionaven amb mercuri i adquirint plantes més modernes a base de tecnologia de membrana. Per tant aquesta política podria servir d’excusa per deixar Flix, perquè està esdevenint innecessari.

Hi ha garanties de que es pugui arribar a netejar completament l’embassament?
El projecte de neteja de l’embassament de fangs contaminats podia garantir-ne la  descontaminació però no al 100% per una qüestió de viabilitat econòmica. Però cal tenir en compte que el problema no és només l’embassament. Els contaminants generats durant tota la història de Flix han estat dispersats per aigua, aire i sòl i alguns, com el mercuri, són molt persistents. Teòricament, a l’embassament el mercuri s’ha adherit a les partícules dels sediments i es troba immobilitzat, però sabem pels experts que aquest mercuri, si canvien certes condicions de l’aigua com la temperatura o la densitat o la capacitat d’arrossegament d’aquestes partícules, podria deixar de ser estable i contaminar l’aigua de boca com ja va passar el Nadal de 2001.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create a website or blog at WordPress.com

Up ↑

%d bloggers like this: