El Tribunal Suprem des de febrer d’enguany ratifica la sentència del 2006 i del 2011 que decideix clarament; “Tancar i buidar l’abocador, i s’ordena a La Generalitat la restauració del lloc a les condicions prèvies a l’acte recorregut”.
El Conseller Vila i el Director de l’ARC en Josep Maria Tost incompleixen els acords del Consell de Direcció de l’ARC d’aquest dimecres 19 de novembre, on es van comprometre a tancar l’abocador un cop signada la Resolució que feia efectiu el tancament aquesta setmana mateix, i es va aprovar també que el Departament de TES convocaria una Reunió formal amb les parts afectades; l’Ajuntament de Cruïlles, la PAAC i el CEPA, per anar debatent i acordant el “Full de ruta del compliment de la sentència pel que fa a les alternatives pel buidatge i restauració de l’espai degradat de Vacamorta”.
La generalitat està abusant de la seva condició d’administració, ens està estafant i enganyant, ja que el Conseller Vila al interposar ahir un recurs de reposició contra la part de la interlocutòria del TSJC referida a la restauració de l’espai afectat, demostra que la Generalitat per una “raó o altre” ja fa més d’una dècada que no vol resoldre el que li mana la justícia, i que afecta directament el medi ambient, la salut i la qualitat de vida de la població afectada per l’activitat d’aquest abocador amb tantes irregularitats!.
Fem una mica de memòria per evitar que torni a passar:
Quan es va obrir l’abocador al 2000 manava un govern de CIU, amb Felip Puig com a Conseller de Medi Ambient i Habitatge, i la llei vigent en aquells moments (Reglamento de Actividades Molestas, Insalubres, Nocivas y peligrosas (RAMINP) que marcava una distància per aquests tipus d’infrastructures, de més de 2.000 m. dels nuclis habitats més propers.
La PAAC interposà un contenciós administratiu perquè el dipòsit planteja un greu risc per als habitants del nuclis de població més pròxims, situats a una distancia de 450 m a d’urbanització del Puigventós; 1000m a La Bisbal d’Empordà, capital de comarca; i 1200 m de Cruïlles.
Al 2002 es va fer complir la Llei, doncs, la llicencia fou anul·lada per sentència del Jutjat Contenciós Administratiu numero 1 de Girona (18 de juliol de 2002), a instàncies de la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC). Aquesta sentència fou confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) mitjançant sentència de 30 de desembre de 2002.
Es va tancar l’abocador tant sols unes poques setmanes, perquè al 10 d’abril del 2003, el conseller de Medi Ambient Ramón Espadaler (CIU), atorga autorització ambiental a la mateixa empresa (dirigida per en Gustavo Buesa) Recuperaciò de Pedreres S.L.(RPSL) per exercitar la mateixa activitat en el mateix lloc, emparant-se amb una altre llei: La Llei d’Intervenciò Integral de la Administraciò Ambiental (IIAA), i amb una interpretació laxa i interessada en mantenir l’activitat de l’abocador i no precisament per vetllar per la salut de les persones. Aquesta interpretació de la llei permet que no es contemplin les distàncies mínimes, i per tant que no es contemplin els 2000.m del nuclis habitats més propers.
Tampoc, la nova autorització, no inclou cap mesura correctora per la protecció de la població diferent de les previstes en la llicencia anul·lada (30 de desembre 2002), a on especifica el TSJC: “…no se ha impuesto ninguna medida correctora excepcional o extrema sino las ordinarias de este tipo de instalaciones por lo que dificilmente ha dejado de ser potencialmente insalubre y nociva y de estar incluida en el regimen de distancias de los artículos 4 y 15 del R.A.M, que permite excepcionar los 2000 m a núcleo de pobalción sólo en casos en que se acredite un grado extremo, por encima del grado de seguridad aceptable que se exige en general para actividades clasificadas”.
Per contra , la primera autorització limitava l’abocament diari de residus a 300 tones. La nova autorització no està subjecta a cap limitació, per la qual cosa es pot abocar permanentment, les 24 hores del dia i sense límits de quantitat.
Cap conseller del 2000 al 2003 vetllà per la salut de les persones com deia la llei RAMINP, ni pel medi ambient ja que entre d’altres, les 13 basses que s’havien de protegir , pràcticament han desaparegut en la seva totalitat; les de Corçà, “Puigventós”, i una part de la de “Can Colomer” a Cruïlles. Les del abocador subsisteixen al seu costat, encara que permanentment són dessecades mitjançant bombes d’extracció d’aigües.
Del 2000 fins el 2014 han entrat 2.2 milions de tones de residus, tots els consellers ho han permès.
La PAAC ha guanyat moltes sentències i també per motius urbanístics.
La interlocutòria de la generalitat de Catalunya Xoca de ple amb el TSJC
Aquesta postura de la Generalitat i de l’empresa, xoca de ple amb la darrera interlocutòria emesa pel TSJC en relació a tot el litigi que envolta l’abocador. La interlocutòria, notificada la setmana passada, es va fer en resposta a un recurs de la Generalitat, on el Govern demanava deixar en suspens l’execució de l’última sentència -la del Suprem- que instava a tancar l’abocador i a restaurar del tot el paratge.
Entre d’altres, la Generalitat deia que ja havia subsanat els errors del passat, dient que Vacamorta tenia una nova llicència ambiental (la del 2012) i un pla urbanístic que blindava l’abocador. La resposta del TSJC, però, és categòrica. L’alt tribunal català diu que aquests dos documents no resolen el problema de base -que l’abocador és il·legal- i insta a executar la sentència punt per punt. És a dir, que no només s’ha de tancar l’abocador, sinó que s’han de retirar les tones i tones de deixalles abocades durant anys al paratge….
La gota que fa vessar el got de la il·legalitat!
EL Departament de TES al interposar aquest recurs de reposició amb aquests arguments “farisaics” i amb manca de rigor; “…. la clausura i restauració es faci de forma progressiva per evitar els efectes negatius sobre la salut i sobre el medi que podria provocar el trasllat dels residus”, demostra la manca de voluntat en complir les seves obligacions i una manca d’arguments sòlids, ja que el que cal es fer el tancament TOTAL sense excuses primer i després fer una diagnosi de la situació de l’abocador i trobar la solució més viable i ràpida, per evitar els impactes que està causant aquest abocador i per evitar que tornin “les temptacions” de tancar l’abocador (al 2003 es va tancar i a les poques setmanes es va tornar a obrir amb una altra Llicència) i tornar a obrir-lo amb una altra llicència d’activitat.
Aquest abocador es il·legal i està causant unes afectacions ambientals, a les aigües, ha afectat i afecta la salut de les persones i la seva qualitat de vida, molts veïns afectats han marxat del municipi i pateixen pudors, emissions de gasos i de pol·lució dels vehicles de transport dels residus, sorolls, pols,….. Responsables de l’ARC van argumentar que es normal que es queixin els veïns, ningú vol un abocador al costat de casa!! Però els veïns no van tenir la oportunitat d’aprovar o rebutjar aquesta instal·lació industrial, la van imposar a la força, i ells no en son responsables! La Generalitat si de no fer polítiques de Residu Zero per evitar la necessitat d’aquests abocadors!!
Ara es hora de fer complir les responsabilitats
Durant aquests 14 anys tots els consellers de medi ambient i urbanisme de totes les formacions polítiques; CIU, ICV i PSC que havien de vetllar per la protecció de la nostra salut i del medi ambient, han abusat del seu poder en contra de la ciutadania afectada, i han protegint els interessos d’aquests privats que han explotat l’abocador amb un munt d’irregularitats “sospitoses” durant aquests 14 anys, sense acatar cap responsabilitat.
La PAAC , l’ajuntament de Cruïlles i el CEPA, estan proposant les alternatives per cercar la millor solució ambiental i de justícia social, a través d’un informe tècnic, per poder eliminar les molèsties i afectacions als veïns/es de la zona afectada i a les Terreres de Vacamorta d’aquestes tones i tones de residus que d’una forma il.legal han afectat al medi, i amb la connivència abusiva de la Generalitat han hagut de patir pudors, emissions de gasos i pols, …veure i suportar aquesta situació dia a dia durant 14 anys..
Aquest informe tècnic s’exposa la necessitat de buidar l’abocador i de possibles alternatives que s’hauran de concretar desprès de realitzar una diagnosi acurada per determinar l’abast de la contaminació i la seva tipologia, així com una avaluació de riscos abans de la presa de decisions sobre les alternatives i tècniques de remediació i restauració més adequades, que facin possible la restauració de l’espai contaminat per l’abocador.
Doncs, es aventurat i poc rigorós a nivell tècnic afirmar en les declaracions d’ahir de la nota de premsa del Departament de TES, en dir que volen fer la clausura progressiva i es neguen al buidatge per por a contaminar. Que no s’ha contaminat prou!! Sembla que no volen cercar altres solucions viables i deixar l’abocador com està, continuant contaminant!
Tot ens fa sospitar la tolerància i possibles connivències de la Generalitat amb els interessos dels empresaris de RPSL Buesa i Mallola, empresaris vinculats a la Trama Pujol.
Esperem que el TSJC es mantingui ferm en la seva decisió, i posi en marxa totes les mesures legals i de responsabilització, per fer complir a la Generalitat de forma irremediable i urgent, la Sentència, sense cap excusa més.
La PAAC i el CEPA-EdC esperem que una vegada més es faci justícia a favor de la gent que està patint aquesta agressió!
Tanquem i buidem l’abocador de residus i de corrupció!!
Cruïlles, 21 de novembre de 2014
Per més informació
PAAC
Montse Tena 630 948 627
Zeta Figa 635 603 570
CEPA-EdC.
Mercè Girona 627 454 614
CEPA Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius - EdC 
Deixa un comentari