Tornem-hi amb els ecologistes de debó? L’ajuntament de Barcelona es fa enrere i no permet fer Residu Mínim a Sarrià.

rm pap

L’any 2015 per iniciativa veïnal i ecologista es va fer un estudi a Sarrià per saber «quin és el model de recollida necessari per aprofitar els residus com a recursos, evitar problemes de contaminació, mantenir net el barri i no superar el cost mitjà de la recollida a Barcelona».

L’estudi va concloure que calia un nou model per superar l’anonimat i la deixadesa i va triar «Residu Mínim»: en síntesi, fer la recollida porta a porta i separar a casa solament quatre fraccions: matèria orgànica (marró), paper i cartró (blau), vidre (verd), i fracció inorgànica (gris).

Residu Mínim permet que tots els envasos que els sarrianencs posin a la fracció inorgànica puguin ser recuperats posteriorment en una planta de recuperació i que els seus productors paguin els costos, segons el que ordena la normativa comunitària. Ara, solament es recuperen els envasos  dipositats  al contenidor groc, mentre la major part dels que es posen a la fracció «rebuig» no es recuperen ni reciclen i el cost d’incinerar-los o abocar-los el paguem els ciutadans.

L’estudi va obtenir un reconeixement tècnic i va merèixer que s’aprovés al Consell de Barcelona+Sostenible dins del concepte transformador Residu Zero. L’equip de govern de l’ajuntament ha declarat reiteradament que aplicarà els projectes aprovats per aquest Consell que vinguin “des de baix”

Ara, però,  l’equip de govern de l’ajuntament canvia les conclusions de l’estudi, imposa  continuar amb el model de cinc separacions i no respecta la proposta de l’Associació de Veïns i el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius.  La direcció municipal imposa una resposta autoritària que comporta sotmetre’s al que vol mantenir Ecoembalajes España, l’agrupació de grans empreses productores i distribuidores d’envasos i plàstics: que la població i el medi ambient paguem la proliferaració i l’abandonament d’envasos.

Aquest ajuntament no té valentia política per canviar la situació actual d’abús. Continua llegint

Prou cases al Parc Natural de Collserola!

riera-de-vallvidrera-la-rierada-pont-restaurant.jpg

Mentre les administracions estan redactant el Pla especial de protecció (PEPNat) per donar solució a les pressions que pateix el parc natural, … alguns ajuntaments  impulsen noves urbanitzacions al bell mig de Collserola.  

Avui encara la classificació dels usos del sòl ve determinada per l’obsolet Pla General Metropolit de 1976 per vergonya de les administracions i dels grups polítics obstinats a no permetre la preeminència del patrimoni natural com a bé comú per sobre de l’especulació urbanística que genera guanys econòmics, plusvàlues i beneficis privats. 

Sembla mentida que l’ajuntament de Molins de Rei no solament no s’hi oposi, sinó que sigui l’impulsor destacat de la construcció de prop d’un centenar de noves cases a tocar mateix de la reserva natural parcial de la riera de Vallvidrera.

L’article que publica la revista Viu Molins de Rei aporta informació sobre aquest projecte urbanitzador i les raons per a què no s’executi. L’article té com a coautors Laia Izquierdo, de Molins en Transició, i Josep Moner de la Plataforma cívica per la Defensa de Collserola i membre alhora del CEPA-Ecologistes de Catalunya.