Taller “els perills dels productes que comprem”

Durant el mes de maig, es va realitzar a l’Ateneu l’Harmonia a la fàbrica de Fabra i Coats de Sant Andreu, el taller “els perills dels productes que comprem” organitzat pel CEPA, amb la sòcia Fina Miret. Va ser molt interessant i instructiu.hdr

Impuls a entitats ecologistes que arreu del planeta conformen el Moviment Global de Justícia Ambiental

 El professor de l’ICTA-UAB Joan Martínez Alier, soci fundador del CEPA-Ecologistes de Catalunya, ha obtingut una subvenció de prop de dos milions d’euros del Consell Europeu de Recerca (ERC Advanced Grant) per analitzar i impulsar la contribució de les plataformes i entitats ecologistes que arreu del planeta conformen el Moviment Global de Justícia Ambiental.
El projecte ENVJUSTICE, liderat per l’investigador Joan Martínez Alier, es proposa donar resposta a la pregunta: existeix un Moviment Global per la Justícia Ambiental que empenyi a la societat i l’economia en la direcció de la sostenibilitat ambiental?. ENVJUSTICE intentarà demostrar que sí existeix, i es proposa investigar la complexitat i diversitat d’aquest moviment. Les subvencions Advanced Grant estan dirigides a investigadors principals líders en el seu àmbit de recerca per al desenvolupament de projectes innovadors i a Europa.

Continua llegint

MEDI AMBIENT, UN DEPARTAMENT IMPRESCINDIBLE DEL NOU GOVERN PER GARANTIR EL FUTUR DE CATALUNYA

1.- Atenent les declaracions de la coalició electoral guanyadora de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, Junts pel Sí, en el sentit de donar continuïtat a les funcions i estructura actual del Departament de Territori i Sostenibilitat, diferents organitzacions socials ecologistes, manifestem el nostre desacord pel fet que no es recuperi la conselleria de Medi Ambient amb unes funcions i estructura que permetin abordar els reptes bàsics per a la construcció del futur país que volem.
2.- L’any 1992 el president de la Generalitat va nomenar, no per casualitat, per primera vegada un conseller de Medi Ambient, l’Albert Vilalta. Aquesta conselleria de nova creació va esdevenir alhora una de les més transformadores de l’acció del govern. Catalunya s’avançà a la resta de comunitats autònomes i a l’estat espanyol en disposar d’un Departament de Medi Ambient en un moment en el que calia abordar molts reptes: ens havíem incorporat en la UE amb un país castigat per una dictadura, molt retardat en infraestructures i serveis socials si ens comparàvem amb la mitjana europea i ,especialment, amb un retard molt greu en el compliment dels estàndards de qualitat de vida europeus i de protecció del medi i la biodiversitat.
El nou Departament de Medi Ambient va dissenyar i realitzar canvis necessaris pel país, com ho van ser: el Pla de Sanejament i la construcció de depuradores; la Llei de Residus que, per primera vegada, va fer prioritaris els criteris de prevenció amb la reducció, reciclatge i millora de la gestió, i va permetre desenvolupar la recollida selectiva; el Pla d’Espais d‘Interès Natural (PEIN) que va incloure el 21% del territori dins dels espais protegits del país. Aquests canvis i altres van frenar el procés de degradació ambiental molt sever i van dinamitzar el país en la direcció d’una economia amb més respecte pel medi i per tant amb més futur.
3.- Però, lamentablement, Catalunya ha patit un llarg període de retrocés ambiental en un moment on s’ha posat de manifest la necessitat d’un canvi ambiental global que pugui fer front als desafiaments globals del Canvi climàtic, la construcció de nous models socials, econòmics i ecològics. Retrocés també en relació als països europeus capdavanters que reforcen i no redueixen els seus ens ambientals de govern. La Unió Europea atorga dins de la Comissió Europea un paper rellevant al Comissari de Medi Ambient i manté i impulsa l’Agència Europea de Medi Ambient com òrgans preferents de la seva acció de govern comunitària.
Paral·lelament a la blasmada llei Òmnibus, el govern català va nomenar un conseller de Territori i de Sostenibilitat a qui s’atorguen dues competències, tornant 23 anys enrere quan el Departament d’Obres Públiques tenia la Direcció general de Medi Ambient amb Jacint Mateu com a director. Ara barregen dues competències que juntes es converteixen en pols oposats: “Territori”, amb àmbits tant forts com Obres Públiques, Infraestructures i Urbanisme que subordinen l’altra competència cabdal i tranversal com ho és la preservació del medi i la Biodiversitat, que esdevé inoperativa.
Rebutgem el manteniment de la situació actual amb un Departament de Territori i Sostenibilitat amb un Conseller al capdavant que desenvolupa competències urbanístiques i de foment d’infraestructures, mentre es delega en un secretari general les accions que s’han mostrat insuficients per frenar la pèrdua de biodiversitat i les agressions al medi i al territori.
La creació de l’Agència Catalana de la Natura, compromís de l’anterior govern i l’actual, redueix notablement el paper d’un futur departament de Medi Ambient en esquarterar un departament en agències i secretaries amb insuficient coordinació i visió sistèmica, mentre les decisions i el pressupost el decideixen consellers o conselleres externs del departament de Medi Ambient, un desencert que cal corregir.
4.- Un exemple de manca eficiència i eficàcia, que no s’hauria de donar en un govern, és el repartiment de competències ambientals entre dos conselleries, ja que les conseqüències sempre son negatives. Com exemple paradigmàtic esmentem el dels Parcs Naturals catalans. Aquests espais, que tothom pot pensar que són llocs on la preservació de la natura i el paisatge són les prioritats en la seva gestió, funcionen a la inversa del que caldria esperar.
Si bé els parcs naturals depenen ara del Dpt. de Territori i Sostenibilitat, la gestió dels boscos (siguin públics o privats, protegits o no) recau en el Dpt. d’Agricultura, el mateix que la gestió i manteniment de les pastures, pistes forestals, etc. També són competències del departament d’agricultura, la gestió de la caça i la pesca (cal recordar que dins els parcs naturals s’hi caça i pesca). Això provoca que, tot i que Territori i Sostenibilitat, tingui les competències en espais naturals protegits, qui en fa la gestió i decideix què s’hi talla, caça o pesca, quines pistes forestals s’hi construeixen….sigui el departament d’agricultura, i ho fa, en la major part de les actuacions, fent prevaldre el criteri d’explotació per sobre de la gestió sostenible. Així doncs ens trobem amb la paradoxa que en els espais naturals protegits els seus òrgans de gestió, destinats a protegir aquests espais, no poden portar a terme les seves tasques per intromissió d’un altre departament. Cal tenir un sol departament amb les competències ambientals, com la resta tenen les seves pròpies, el contrari ocasiona la impossibilitat de gestionar i ordenar. Aquesta reflexió ha estat recollida de manera reiterada per científics del nostre país i pel propi Consell de Protecció de la Natura de Catalunya, òrgan assessor del govern.
5.- La República Federal Alemanya, paradigma ambiental de molts governs europeus i de ben segur de JXS, no qüestiona el manteniment del Ministeri de Medi Ambient, el qual ha afavorit l’increment de la R+D i el desenvolupament tecnològic vinculat als diferents vectors ambientals (energia, atmosfera, aigua, residus, etc.), tot fent més competitives les indústries alemanyes en exportar productes amb innovacions i aplicacions ambientals.
El medi ambient s’ha convertit en un dels principals reptes d’interès i preocupació internacional, com ho demostra la cimera sobre el canvi climàtic realitzada recentment a Paris, vist l’efecte que el nostre model de consum de recursos està tenint en les economies mundials, i la necessitat de cercar models que puguin garantir la sostenibilitat a escala planetària i deixar enrere la crisi ocasionada per la insostenibilitat dels models actuals.
6.- La conservació de la Biodiversitat, està amenaçada pels nostres impactes sobre el territori i per la insuficient atenció i prioritat dedicada en aquests últims anys a Catalunya, pels diferents governs i colors politics. La pèrdua de biodiversitat no és un problema que només afecti a animals, plantes o ecosistemes: l’espècie humana és totalment dependent d’aquesta diversitat biològica. El compromís de la Unió Europea de la Meta 2020 de biodiversitat, així com els acords de la Convenció sobre Diversitat Biològica de Nagoya, obliguen tots els governs i les societats a prendre mesures dràstiques per aturar la degradació ambiental que està al darrera de la pèrdua de biodiversitat.
Cal el compromís de realitzar i aprovar la Llei de la biodiversitat de Catalunya, que actualitzi el nostre ordenament jurídic a les directives i compromisos per frenar la pèrdua de la nostra biodiversitat en espècies com en ecosistemes: no tenim la Llei de biodiversitat ni tenim Directrius de connectivitat ecològica, ni el Catàleg d’espècies de la fauna en perill d’extinció i ni tant sols tenim realitzats els plans de recuperació de les espècies de la fauna i la flora que a hores d’ara es troben en el límit de la seva supervivència bàsica.
Cal avançar per superar la situació dramàtica en què ens trobem com a país a l’hora de conservar l’entorn, un dels trets més importants també de la nostra identitat nacional. Cal avançar en el procés cap un país que sigui capaç d’orientar el nostre futur amb la fermesa de preservar el nostre patrimoni ambiental del qual depèn ineludiblement el nostre benestar i qualitat de vida i aquest ha de ser també un component indefugible del procés del definir el nostre futur com a nova república dins del concert de nacions que avancen cap a una nova cultura ambiental planetària.
7.- Cal integrar els criteris de la Sostenibilitat dins de la resta de departaments, considerant sempre les repercussions que tenen les polítiques sectorials sobre el medi ambient. Dit d’altra manera, cal una “ambientalització” de tota la Generalitat i per fer-ho és del tot imprescindible recuperar un Departament de Medi Ambient amb unes competències fortes en la gestió del medi natural, la biodiversitat, les polítiques de gestió dels sectors amb més incidència ambiental (aigua, energia, residus, mobilitat), l’educació ambiental, … i amb capacitat per enfortir I fer efectiva l’avaluació ambiental estratègica que s’hauria d’afegir a les polítiques per transformar les actuacions en Urbanisme, Obres Públiques, Indústria, … cap a la sostenibilitat i la preservació del medi ambient.
8.- Demanem, per tant, recuperar el Departament de Medi Ambient, com a eina imprescindible dins de l’acció d’aquest nou govern per poder avançar cap a una transformació del model de país que volem, on la preservació del patrimoni natural i les polítiques ambientals esdevinguin una peça clau i transversal del nostre futur com a poble i de l’acció de totes les institucions. Alhora, ens comprometem a donar suport en el procés participatiu per contribuir a assolir aquests objectius.

  

Els nostres Tallers de compostatge

Taller de Compostatge casolà a l’Harmonia: van assistir gairebé 20 persones i l’Artur ho va fer com un “bon mestre compostaire” i va anunciar la revitalització de la Xarxa d’Amics del Compostatge casolà, inciativa de fa més de 20 anys del CEPA.

Fem un nou Pla per protegir el Parc Natural de Collserola

 23 de febrer a l’IEC. Jornada de debat “Fem un nou Pla per protegir el Parc Natural de Collserola”. Va ser un pas endavant amb el nostre pes de pressió sobre l’aprobació del Pla Especial per a la Protecció i gestió de Collserola, que segons la Tinenta alcaldessa de l’ajutamnt de Barcelona Janet Sanz, atel Pla i engegarà un nou procés participatiu. ebnvinguda aquesta decissió i a veure si es compleix.

Diverses entitats fan front comú per una Llei de #Residus de les Illes Balears @GOBMallorca

El CEPA dóna 100% suport a les entitats de les Illes Balears per a que s’aprovi una llei autonòmica de residus cap a un nou paradigma de prevenció i gestió de residus.

Aquí la nota de premsa que van pubicar els nostres companys del GOB amb el següent titular:

Col·lectius i entitats iniciaren el dimecres 21 una sèrie de reunions per a sol·licitar l’impuls d’una Llei autonòmica de residus que capgiri la política de residus sotmesa ara als interessos incineradors de TIRME.

Fundació Deixalles, GOB, Amics de la Terra, Greenpeace amb el suport de Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i l’Assoaciació Retorna i Zero Waste

El Tribunal suprem ha fallat a favor de la salut dels veïns i veïnes en el cas de La cementera Lafarge

  Felicitats a la gent de Montcada per la seva perseverància i per haver guanyat per segona vegada i aquesta pel Suprem,A l’ajuntament també per guanyar la sentència de que no es pot cremar CDRS i pel seu suport, denunciant el paper de la Generalitat i el Departament de TES, dient que s’hauria de cessar o fer dimitir al Secretari de medi ambient el JE Llebot i la Dra de qualitat ambiental l’Assumptta Ferran.
Com sempre que cal apostar per un canvi de model per avançar cap al Residu Zero.
A continuació la nota de premsa:

El passat 29 de juliol el Tribunal Suprem va notificar la sentència que resolia recursos de cassació de la Generalitat de Catalunya i l’empresa Lafarge contra una altra sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 2013.
En aquella, el TSJC estimava la demanda de l’Associació de Veïns del Barri de Can Sant Joan contra l’autorització ambiental de Lafarge, deixant-la sense efecte.

Recorreguda doncs, per la Generalitat i Lafarge amb idèntics arguments i procurador, el Tribunal Suprem ara confirma la sentència del TSJC i ratifica la situació de l’empresa Lafarge fora d’ordenació a l’exercir una activitat industrial sense la preceptiva autorització ambiental.

No es tracta d’un mer formalisme, com s’addueix des de l’empresa i la Generalitat, ja que el Tribunal Suprem ha tingut ocasió d’entrar en aquest argument, ja que formava part de la base del recurs, i sobre això ha dit que la tramitació , tal com s’ha fet: “fustra totalment la finalitat que es pretén assolir per mitjà d’ella: la deguda presa en consideració i ponderació dels valors ambientals del cas”.

És per això que demanem a la Generalitat que compleixi les dues sentències i suspengui l’activitat i iniciï el tràmit per procedir al tancament de l’empresa Lafarge.

A la Roda de premsa va assistir el Govern Municipal de l’Ajuntament de Montcada (ERC, Cercle Montcada i ICV – EUIA) encapçalat per l’Alcaldessa Laura Camps que va felicitar a la Plataforma per la sentència i es va comprometre en el desmantellament de la cimentera.

” Lafarge de Montcada està fora de la llei !!!

El Tribunal suprem ha fallat a favor de la salut dels veïns i veïnes ” EXECUCIÓ DE LA SENTÈNCIA, TANCAMENT DE LAFARGE JA !!!

Albert Calduch, advocat expert en medi ambient 610.42.41.83

José Luis Conejero 659.80.94.95

Manolo Gómez 649.24.41.99