MEDI AMBIENT, UN DEPARTAMENT IMPRESCINDIBLE DEL NOU GOVERN PER GARANTIR EL FUTUR DE CATALUNYA

1.- Atenent les declaracions de la coalició electoral guanyadora de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, Junts pel Sí, en el sentit de donar continuïtat a les funcions i estructura actual del Departament de Territori i Sostenibilitat, diferents organitzacions socials ecologistes, manifestem el nostre desacord pel fet que no es recuperi la conselleria de Medi Ambient amb unes funcions i estructura que permetin abordar els reptes bàsics per a la construcció del futur país que volem.
2.- L’any 1992 el president de la Generalitat va nomenar, no per casualitat, per primera vegada un conseller de Medi Ambient, l’Albert Vilalta. Aquesta conselleria de nova creació va esdevenir alhora una de les més transformadores de l’acció del govern. Catalunya s’avançà a la resta de comunitats autònomes i a l’estat espanyol en disposar d’un Departament de Medi Ambient en un moment en el que calia abordar molts reptes: ens havíem incorporat en la UE amb un país castigat per una dictadura, molt retardat en infraestructures i serveis socials si ens comparàvem amb la mitjana europea i ,especialment, amb un retard molt greu en el compliment dels estàndards de qualitat de vida europeus i de protecció del medi i la biodiversitat.
El nou Departament de Medi Ambient va dissenyar i realitzar canvis necessaris pel país, com ho van ser: el Pla de Sanejament i la construcció de depuradores; la Llei de Residus que, per primera vegada, va fer prioritaris els criteris de prevenció amb la reducció, reciclatge i millora de la gestió, i va permetre desenvolupar la recollida selectiva; el Pla d’Espais d‘Interès Natural (PEIN) que va incloure el 21% del territori dins dels espais protegits del país. Aquests canvis i altres van frenar el procés de degradació ambiental molt sever i van dinamitzar el país en la direcció d’una economia amb més respecte pel medi i per tant amb més futur.
3.- Però, lamentablement, Catalunya ha patit un llarg període de retrocés ambiental en un moment on s’ha posat de manifest la necessitat d’un canvi ambiental global que pugui fer front als desafiaments globals del Canvi climàtic, la construcció de nous models socials, econòmics i ecològics. Retrocés també en relació als països europeus capdavanters que reforcen i no redueixen els seus ens ambientals de govern. La Unió Europea atorga dins de la Comissió Europea un paper rellevant al Comissari de Medi Ambient i manté i impulsa l’Agència Europea de Medi Ambient com òrgans preferents de la seva acció de govern comunitària.
Paral·lelament a la blasmada llei Òmnibus, el govern català va nomenar un conseller de Territori i de Sostenibilitat a qui s’atorguen dues competències, tornant 23 anys enrere quan el Departament d’Obres Públiques tenia la Direcció general de Medi Ambient amb Jacint Mateu com a director. Ara barregen dues competències que juntes es converteixen en pols oposats: “Territori”, amb àmbits tant forts com Obres Públiques, Infraestructures i Urbanisme que subordinen l’altra competència cabdal i tranversal com ho és la preservació del medi i la Biodiversitat, que esdevé inoperativa.
Rebutgem el manteniment de la situació actual amb un Departament de Territori i Sostenibilitat amb un Conseller al capdavant que desenvolupa competències urbanístiques i de foment d’infraestructures, mentre es delega en un secretari general les accions que s’han mostrat insuficients per frenar la pèrdua de biodiversitat i les agressions al medi i al territori.
La creació de l’Agència Catalana de la Natura, compromís de l’anterior govern i l’actual, redueix notablement el paper d’un futur departament de Medi Ambient en esquarterar un departament en agències i secretaries amb insuficient coordinació i visió sistèmica, mentre les decisions i el pressupost el decideixen consellers o conselleres externs del departament de Medi Ambient, un desencert que cal corregir.
4.- Un exemple de manca eficiència i eficàcia, que no s’hauria de donar en un govern, és el repartiment de competències ambientals entre dos conselleries, ja que les conseqüències sempre son negatives. Com exemple paradigmàtic esmentem el dels Parcs Naturals catalans. Aquests espais, que tothom pot pensar que són llocs on la preservació de la natura i el paisatge són les prioritats en la seva gestió, funcionen a la inversa del que caldria esperar.
Si bé els parcs naturals depenen ara del Dpt. de Territori i Sostenibilitat, la gestió dels boscos (siguin públics o privats, protegits o no) recau en el Dpt. d’Agricultura, el mateix que la gestió i manteniment de les pastures, pistes forestals, etc. També són competències del departament d’agricultura, la gestió de la caça i la pesca (cal recordar que dins els parcs naturals s’hi caça i pesca). Això provoca que, tot i que Territori i Sostenibilitat, tingui les competències en espais naturals protegits, qui en fa la gestió i decideix què s’hi talla, caça o pesca, quines pistes forestals s’hi construeixen….sigui el departament d’agricultura, i ho fa, en la major part de les actuacions, fent prevaldre el criteri d’explotació per sobre de la gestió sostenible. Així doncs ens trobem amb la paradoxa que en els espais naturals protegits els seus òrgans de gestió, destinats a protegir aquests espais, no poden portar a terme les seves tasques per intromissió d’un altre departament. Cal tenir un sol departament amb les competències ambientals, com la resta tenen les seves pròpies, el contrari ocasiona la impossibilitat de gestionar i ordenar. Aquesta reflexió ha estat recollida de manera reiterada per científics del nostre país i pel propi Consell de Protecció de la Natura de Catalunya, òrgan assessor del govern.
5.- La República Federal Alemanya, paradigma ambiental de molts governs europeus i de ben segur de JXS, no qüestiona el manteniment del Ministeri de Medi Ambient, el qual ha afavorit l’increment de la R+D i el desenvolupament tecnològic vinculat als diferents vectors ambientals (energia, atmosfera, aigua, residus, etc.), tot fent més competitives les indústries alemanyes en exportar productes amb innovacions i aplicacions ambientals.
El medi ambient s’ha convertit en un dels principals reptes d’interès i preocupació internacional, com ho demostra la cimera sobre el canvi climàtic realitzada recentment a Paris, vist l’efecte que el nostre model de consum de recursos està tenint en les economies mundials, i la necessitat de cercar models que puguin garantir la sostenibilitat a escala planetària i deixar enrere la crisi ocasionada per la insostenibilitat dels models actuals.
6.- La conservació de la Biodiversitat, està amenaçada pels nostres impactes sobre el territori i per la insuficient atenció i prioritat dedicada en aquests últims anys a Catalunya, pels diferents governs i colors politics. La pèrdua de biodiversitat no és un problema que només afecti a animals, plantes o ecosistemes: l’espècie humana és totalment dependent d’aquesta diversitat biològica. El compromís de la Unió Europea de la Meta 2020 de biodiversitat, així com els acords de la Convenció sobre Diversitat Biològica de Nagoya, obliguen tots els governs i les societats a prendre mesures dràstiques per aturar la degradació ambiental que està al darrera de la pèrdua de biodiversitat.
Cal el compromís de realitzar i aprovar la Llei de la biodiversitat de Catalunya, que actualitzi el nostre ordenament jurídic a les directives i compromisos per frenar la pèrdua de la nostra biodiversitat en espècies com en ecosistemes: no tenim la Llei de biodiversitat ni tenim Directrius de connectivitat ecològica, ni el Catàleg d’espècies de la fauna en perill d’extinció i ni tant sols tenim realitzats els plans de recuperació de les espècies de la fauna i la flora que a hores d’ara es troben en el límit de la seva supervivència bàsica.
Cal avançar per superar la situació dramàtica en què ens trobem com a país a l’hora de conservar l’entorn, un dels trets més importants també de la nostra identitat nacional. Cal avançar en el procés cap un país que sigui capaç d’orientar el nostre futur amb la fermesa de preservar el nostre patrimoni ambiental del qual depèn ineludiblement el nostre benestar i qualitat de vida i aquest ha de ser també un component indefugible del procés del definir el nostre futur com a nova república dins del concert de nacions que avancen cap a una nova cultura ambiental planetària.
7.- Cal integrar els criteris de la Sostenibilitat dins de la resta de departaments, considerant sempre les repercussions que tenen les polítiques sectorials sobre el medi ambient. Dit d’altra manera, cal una “ambientalització” de tota la Generalitat i per fer-ho és del tot imprescindible recuperar un Departament de Medi Ambient amb unes competències fortes en la gestió del medi natural, la biodiversitat, les polítiques de gestió dels sectors amb més incidència ambiental (aigua, energia, residus, mobilitat), l’educació ambiental, … i amb capacitat per enfortir I fer efectiva l’avaluació ambiental estratègica que s’hauria d’afegir a les polítiques per transformar les actuacions en Urbanisme, Obres Públiques, Indústria, … cap a la sostenibilitat i la preservació del medi ambient.
8.- Demanem, per tant, recuperar el Departament de Medi Ambient, com a eina imprescindible dins de l’acció d’aquest nou govern per poder avançar cap a una transformació del model de país que volem, on la preservació del patrimoni natural i les polítiques ambientals esdevinguin una peça clau i transversal del nostre futur com a poble i de l’acció de totes les institucions. Alhora, ens comprometem a donar suport en el procés participatiu per contribuir a assolir aquests objectius.

  

Anuncis

Fem un nou Pla per protegir el Parc Natural de Collserola

 23 de febrer a l’IEC. Jornada de debat “Fem un nou Pla per protegir el Parc Natural de Collserola”. Va ser un pas endavant amb el nostre pes de pressió sobre l’aprobació del Pla Especial per a la Protecció i gestió de Collserola, que segons la Tinenta alcaldessa de l’ajutamnt de Barcelona Janet Sanz, atel Pla i engegarà un nou procés participatiu. ebnvinguda aquesta decissió i a veure si es compleix.

Fem un nou Pla per protegir el Parc Natural de #Collserola. Jornada

logo_plat_collserola

Cartell collserola_2016_2titData celebració: Dissabte, 23 de gener de 2016

Lloc: Institut d’Estudis Catalans al c/ Carme 47 de Barcelona

Organització: Organitza la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC) amb la col·laboració de la Comissió per a la Defensa del Patrimoni Natural (PatNatCat) i la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN).

Resum i conclusions: s’editarà un resum que inclourà les ponències presentades i un document de les conclusions del debat: Demandes i criteris per a l’elaboració del Pla especial de Protecció del PN de Collserola.

Programa Continue reading “Fem un nou Pla per protegir el Parc Natural de #Collserola. Jornada”

Ecologistes de Catalunya s’oposa a l’exportació de #residus a Andorra per a ser incinerats

La Federació Ecologistes de Catalunya considera que l’anunci de l’inici de converses entre el govern andorrà i el català per a enviar residus de Catalunya a incinerar a Andorra és equivocada i no s’adiu amb l’objectiu de la Unió Europea d’assolir un 60% de recollida selectiva l’any 2020. Continue reading “Ecologistes de Catalunya s’oposa a l’exportació de #residus a Andorra per a ser incinerats”

Els #residus a l’actualitat dels mitjans de comunicació

Captura de pantalla 2015-03-03 a la(s) 17.13.07

http://www.elpuntavui.cat/ma/article/2-societat/-/827877-475-q-u-i-l-o-s.html http://www.lavanguardia.com/local/girona/20150226/54427677415/ecologistas-piden-una-reunion-a-vila-para-restaurar-el-vertedero-de-vacamorta.html#.VPV_f9yURgM.twitter

El CEPA ha estat el més votat en l’elecció dels representants del món associatiu i cívic Consell Ciutadà per la Sostenibilitat

Ja s’han publicat al web de l’Ajuntament de Barcelona, resultats del procés de votació de candidats del sector empresarial i
del sector associatiu i cívic al Consell Ciutadà per la Sostenibilitat i el CEPA ha estat l’associació que ha tingut més vots per formar-hi part. Moltes gràcies a tots els que ho heu fet possible!

http://www.sostenibilitatbcn.cat/index.php/consell-ciutada-per-la-sostenibilitat-representants

El proper pas per constituir el Consell és el nomenament dels membres per decret d’alcaldia, que preveuen que es produeixi el proper mes de gener.

Reunió amb acords per un primer pas per remediar i restaurar el paratge de Vacamorta

SGR019BE001210918Divendres 12 de desembre ens varem reunir a Cruïlles; el Conseller Vila i els seus col·laboradors (la Directora del servei de Qualitat Ambiental Assumpta Ferran, el Director de l’ARC Josep Maria Tost, el Delegat Territorial i Cap de serveis de la Conselleria), l’alcalde i tot el consistori de l’ajuntament de Cruïlles, representants de la PAAC i del CEPA-EdC.

Valorem positivament la signatura del decret de tancament de l’abocador signat pel conseller Vila i el compromís públic de defensar-lo per mitjans legals davant de les pressions de l’empresa Recuperació de Pedreres SL que ha anunciat que s’hi oposa.

Valorem positivament els acords que es van prendre, sobre la base comuna que cal avançar en el compliment de les diverses Sentències sobre el tancament i la remediació de l’abocador al paratge de Vacamorta.

Destaquem amb satisfacció que la perseverança de la PAAC i la voluntat de l’Ajuntament de Cruïlles per fer executar la sentència inicien un camí molt positiu per rescabalar una injustícia històrica amb les persones i els valors ambientals, socials i culturals afectats per l’abocador il·legal de Vacamorta.

Continue reading “Reunió amb acords per un primer pas per remediar i restaurar el paratge de Vacamorta”

L’Ajuntament de Cruïlles, la PAAC i el CEPA-EdC es troben per marcar un full de ruta per cumplir les sentències en el cas de l’Abocador de Vacamorta

Aquest dilluns 1 de desembre ens varem reunir l’Ajuntament de Cruïlles, la PAAC (Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles) i el CEPA-EdC (Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius)  per tractar el tema de l’imminent tancament de l’abocador de Vacamorta desprès de que el Conseller de Territori i Sostenibilitat signes la Resolució per a la suspensió de l’entrada de nous residus a l’abocador, aquest 21 de Novembre.

Tant l’Ajuntament com la PAAC volem ajuntar esforços per aconseguir que aquest tancament es faci complint estrictament la Sentencia del TS del 14-2-14, guanyada per la PAAC, i que corroborava les anteriors sentències del TSJC del 2006 i 2011.  Ja que el TS decideix clarament; “Tancar i buidar l’abocador, i s’ordena a La Generalitat la restauració del lloc a les condicions prèvies a l’acte recorregut”. És per aquest motiu que varem encarregar (l’Ajuntament i la PAAC) un informe tècnic que acompanyés a la petició de mesures cautelars de l’ajuntament i al procés d’execució forçosa de sentencia de la PAAC. Amb l’objectiu rigorós de documentar al TSJC sobre les possibles alternatives i solucions viables per poder actuar segons marca la sentència, i les conseqüències que podria comportar el fet de que no es buidés per la salut de les persones i del medi ambient.

Continue reading “L’Ajuntament de Cruïlles, la PAAC i el CEPA-EdC es troben per marcar un full de ruta per cumplir les sentències en el cas de l’Abocador de Vacamorta”

Cales de Pachs no incinerarà fangs de depuradora

La Plataforma Contra la Incineració de Residus a Cales de Pacs i al Penedès, ha aconseguit que l’empresa Cales de Pachs, hagi retirat el projecte d’incinerar fangs de depuradora com a combustible.

El passat mes de maig, la Plataforma va iniciar una campanya per aturar la crema de fangs de depuradora en aquesta instal•lació.

Han estat uns mesos de lluita intensa, en els que s’han realitzat moltes actuacions per a conscienciar sobre els perjudicis que comporta la crema de residus en aquestes instal•lacions, com ara:

  • La denúncia per part del Col•lectiu Ecologista Bosc Verd del projecte.
  • La campanya d’al•legacions i personacions al projecte.
  • La creació de la Plataforma, formada per diferents entitats: Col.lectiu Ecologista Bosc Verd -EdC ,Ecoxarxa Penedès, Moviment Contra la Incineració a Uniland, Plataforma Cívica en Defensa de la Salut i el Medi Ambient.
  • La presentació de més de 300 personacions individuals i d’entitats demanant ser informats sobre el projecte.
  • Els actes informatius a Vilafranca, Les Cabanyes, Vilobí i Pacs (on l’Ajuntament de Pacs no ens va cedir cap local).
  • L’entrevista o trobada amb la Directora de Qualitat Ambiental (Generalitat de Catalunya), la Unió Empresarial del Penedès i els ajuntaments de Vilafranca, Vilobí i Les Cabanyes.
  • La persentació de mocions en contra la incineració de residus als ajuntaments de Vilafranca (aprovada per unanimitat), Les Cabanyes (aprovada per unanimitat), Santa Margarida i els Monjos (modificada, aprovada i desvirtuad) i el Consell Comarcal de l’Alt Penedès (aprovada per unanimitat).

A la reunió que varem mantenir amb la Direcció General de Qualitat Ambiental, ens van confirmar que l’empresa Cales de Pachs, el passat 31-10-14, va entrar un escrit on renunciava a la utilització de fangs de depuradora com combustible.

Volem agrair el suport rebut per part de totes les persones que han presentat personacions i al•legacions al projecte, així com a totes les entitats que ens han donat suport, a tots els grups polítics que ens han fet costat i als diversos ajuntaments i al Consell Comarcal. Gràcies a l’esforç de tots hem pogut aturar aquest projecte tant perjudicial per a la salut i el medi ambient.

Seguirem treballant per a que la incineració de residus al Penedès deixi de ser una opció i seguirem denunciant que la cimentera Uniland ha esdevingut una incineradora encorberta de tot tipus de residus.

Esperem que en futur pròxim també poguem dir que a l’Uniland no s’incineraran més residus.

Es per tot això, que reivindiquem que cal canviar l’actual política de residus, perquè estem en un punt crític, on no tenim polítiques reals i transgressores que redueixin al màxim els residus que generem i que  potenciin el màxim reciclatge del residus.

La incineració de residus representa una amenaça a allò més preuat que tenim; la nostra salut i la del medi. Cal que ens creiem l’aposta per a esdevenir una comarca on el vi, el cava, l’enologia, l’enoturisme i el entorn natural siguin els eixos vertebradors de la seva economia i la gent.

Cal que fem un pas decidit cap a la reutilització, la reducció i el reciclatge dels residus. Propostes com la del Residu Zero, la recollida selectiva porta a porta de residus municipals o altres models similars, són polítiques cap a les que hauriem de caminar decididament.

Potser que comencem a practicar que el millor residu és aquell que no es produeix.

Plataforma en contra de la Incineració de Residus a Cales de Pachs i al Penedès

Amb el suport de: Col•lectiu Ecologista Bosc Verd-EdC, EcoXarxa Penedès, Moviment en contra la Incineració a Uniland i Plataforma Cívica en Defensa de la Salut i el Medi Ambient dels Monjos.

Create a website or blog at WordPress.com

Up ↑

%d bloggers like this: