Línies estratègiques de la Coordinadora Catalana Contra la Incineració per a Sant Vicenç dels Horts

fotoEl regidor de medi ambient de Sant Vicenç, ens ha informat dels passos que està duent a terme per fer un estudi ambiental, les dificultats que té per aconseguir la documentació de l’expedient de la Fabrica Ciments Molins, que està instal·lada en aquest municipi i traslladar-la a un advocat per estudiar la legalitat del mateix.

Posteriorment, les diferents plataformes hem posat en comú les accions que hem dut a terme en les diferents poblacions des de l’anterior reunió i hem acordat de posar en marxa les propostes següents:

  • Fer un estudi de les partícules emeses per la indústria i les conseqüències que tenen per a la salut, seguint l’exemple de la plataforma de Tarragona Cel Net.
  • Proposta d’Ordenança Municipal Contra la Incineració. Presentar-la als partits polítics perquè l’aprovin i la posin en pràctica en els diferents ajuntaments.
  • Demanar als ajuntaments que s’adhereixin al Residu Zero com l’alternativa a la incineració.
  • Demanar una reunió amb el nou conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya per exposar els punts anteriors més un Calendari per Clausurar la Incineració en les cimenteres.
  • Assistir i donar suport a la propera Coordinadora Estatal que se celebrarà a Alcala de Guadaira (Sevilla) el mes de novembre.

La propera reunió la farem en el mes de setembre a Pallejà

Coordinadora Catalana Contra la Incineració

Sant Vicenç dels Horts a 9 d’abril de 2016.

Èxit de la VI Trobada de plataformes contra la #incineració de #residus en #cimenteres

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-cap-de-setmana/protesta-contra-la-incineracio-de-residus-a-les-cimenteres/video/5484139/

http://telemirtv.blogspot.com.es/?m=1

#Premsa: El residu mínim no pot cremar #residus

El Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius-Ecologistes de Catalunya (CEPA-EdC) manifesta que està en total desacord amb la decisió de cremar en cimenteres el rebuig de la planta de triatge de residus inorgànics de Molins de Rei i, alternativament, planteja opcions de millora del sistema de recollida i tractament actual per tal d’evitar-ho. 

 Fa ja vint anys, l’associació ecologista Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) va fer possible que, als municipis de Molins de Rei i Torrelles de Llobregat, s’hi comencés a implantar un model de gestió i recollida selectiva de residus municipals que va ser pioner a Catalunya. La principal novetat de l’experiència era que es recolzava en la separació domèstica de la matèria orgànica per portar-la a una planta de compostatge, situada a Torrelles de Llobregat (la primera de Catalunya) i construïda expressament,  per tal de fer-ne compost amb qualitat. Separats també el paper i el vidre, la resta, anomenada d’inorgànic i envasos (així es posibilita reciclar tots els materials reciclables de la brossa), es porta a la planta de Triatge de Molins de Rei per a recuperar-ne els seus materials. Aquesta experiència, coneguda amb el nom de “Residu Mínim”, va revolucionar, en el seu moment, la política de residus municipals a Catalunya i es va estenent a molts d’altres municipis.

 Aquest projecte va ser també un exemple del que ara se’n diu “gestió ciutadana de projectes públics”, ja que entitats i municipis van ser els protagonistes principals en el moment de posar en marxa el que era un nou sistema de recollida i tractament de residus municipals.

Ara la planta d’inorgànic i envasos de Molins de Rei ha estat reoberta després de la seva remodelació –que celebrem després d’anys de reclamar-ho-i s’ha anunciat en premsa que d’ella en sortiran residus per fer de“combustibles derivats de residus” (CDR) i portar-los a cremar en cimenteres[1]. La crema de residus entra en una profunda contradicció amb els objectius que van animar a l’ecologisme i al municipalisme a impulsar el projecte i així ho denunciem des de CEPA.

Un dels motius que van justificar Residu Mínim va ser el evitar la crema de residus en incineradores. Tant és així que RM es va posar d’exemple per fer enrere la construcció d’una gran incineradora de residus metropolitana i va ser també la proposta de gestió que va inspirar canvis legislatius (Llei Reguladora de Residus) i, més tard, els nous programes de gestió orientats a la recuperació de residus. La responsabilització ciutadana en la gestió i tractament dels residus municipals és el primer pas per a endegar programes públics que els evitin. En canvi, el que es va fer és dir als ciutadans i a les empreses que els generen “que no hi ha problema”, “que ja hi ha grans instal·lacions que els tracten i els recuperen”. En lloc de distribuir de manera justa responsabilitats i descentralitzar-ne la gestió,s’ha volgut que grans plantes fessin la feina de digerir residus indiferenciats o carregats d’impropis. Un camí que s’ha demostrat clarament equivocat i fracassat.

La pèrdua d’impuls de la voluntat transformadora en la política de residus ha dut a que, amb la greu problemàtica que significa la gestió dels residus metropolitans, es vagi optant cada cop més per la crema de residus municipals. I ara també en forns industrials. Aquesta pràctica, com és sabut, és altament contaminant i molt perjudicial per a la salut ambiental i pública i el principi de prevenció aconsella clarament d’evitar-la.

Que proposem fer amb Residu Mínim?

Per posar al dia Residu Mínim, encara reivindicat pels municipis però abandonat a la seva sort, caldria que aquests mateixos municipis tornessin a assumir la direcció de la gestió dels seus residus, també la del tractament.

 Cal superar l’actual manca d’informació pública i tornar a apropar la problemàtica ambiental dels residus al seu origen domiciliari i ciutadà. Allí on sigui possible s’hauria de passar a fer la recollida porta a porta, com ja es fa a Torrelles de Llobregat, i, en tots els casos, posar en marxa un sistema d’incentius ciutadans (via taxes o impostos ambientals, …) per tal que la recollida de la fracció orgànica sigui general, completa i de qualitat.

 A la fi, la resta que surti de la planta d’inorgànic no s’ha de cremar sota l’eufemisme de “combustible alternatiu”, s’ha d’estabilitzar i portar a abocador. Alhora s’hi hauria d’aplicar, element a element, un programa de reducció de residus finals tot seguint les directrius de l’estratègia “Residu Zero”, l’estratègia que procura per evitar en origen els residus no recuperables.  

També reclamem als municipis Residu Mínim, amb la carrega moral que tenim en defensar el model Residu Mínim,  que demanin explicacions i solucions a les administracions a l’AMB i a l’ARC que els han dut a aquest atzucac, i que es modifiqui l’opció de dur la fracció rebuig a les cimenteres catalanes.

CEPA,  22 de gener de 2015

1] Nota de premsa de la Generalitat de Catalunya:http://residus.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Modernitzacio-planta-triatge-Molins-de-Rei Nota de premsa de l’Ajuntament de Molins de Rei http://www.molinsderei.cat/actualitat/noticies/entren-en-servei-les-actuacions-de-modernitzacio-de-la-planta-de-triatge-de-molins-de-rei

#Residus – Quan respirar perjudica la #salut

Els habitants de Montcada i Reixac i d’altres  municipis de la zona també estan en peu de  guerra contra l’Ecoparc-2, una planta de selecció  i tractament de residus ubicada a Montcada que  funciona des del 2004. “Els ecoparcs no reciclen  els residus sinó que es limiten a preparar-los per  portar-los a les plantes de tractament final, als  abocadors o a les incineradores”, explica Mercè  Girona, del Centre d’Ecologia i Projectes Alterna- tius (CEPA). El CEPA i les altres entitats que de- manen el seu tancament defensen que l’activitat  dels ecoparcs no és eficient i que, a més, “conta- mina el medi ambient i genera males olors”.

En el següent enllaç trobaràs l’article sobre la cimentera i també l’entrevista a la Carme Valls sobre els efectes que té la contaminació en la salut de les persones.

http://eldiaridelvalles.cat/

Plataforma per demanar el tancament de l’#Ecoparc 2 de Montcada

xerrada_montcadaS’està creant una Plataforma per demanar el tancament de l’Ecoparc 2 de Montcada, per recuperar l’acció ciutadana opositora aquest model de gestió de residus de l’Agència de Residus i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que tant ha afectat al Vallès Occidental a Montcada, Ripollet, Cerdanyola i Santa Perpetua.

El Cepa varem exposar quina era no nostra visió dels motius d’arribar a aquesta situació, varem analitzar els resultats ineficients de l’ecoparc i varem exposar les nostres propostes de canvi de paradigma i de model de gestió i varem demanar que es crees un mecanisme de participació ciutadana per a decidir que se’n fa de l’Ecoparc, entre d’altres.  Ara s’està plantejant anar els quatre municipis junts en plantejar les exigències a les administracions locals i a l’ARC.  El tema de la salut pública el tema més preocupant i clau. Per veure la presentació pitgeu aquí

Girona aprova una inversió de 27,3 M d’euros per renovar la incineradora de Campdorà

incineracio

Davant aquesta notícia, la CUP reclama un debat urgent sobre el model de gestió de residus, i planteja la dimissió del regidor de sostenibilitat Jordi Fàbrega. Vegeu notícia.

Com a CEPA, trobem:

  • que el rebuig al projecte ha de ser bàsicament polític i social sense entrar a discutir-lo al detall. De manera pragmàtica es pot demanar que es refaci la memòria plantejant un escenari alternatiu, un que sols posi l’èmfasi en les actuacions que calen per a reduir la contaminació que provoca la incineradora (la memòria ja en parla i ho quantifica de passada, per tant ja reconeix que és una instal·lació contaminant) i no en l’augment de capacitat.
  • del tot oportú obrir debat social i polític, preparant i organitzant amb vosaltres un debat obert sobre la política de residus a Girona parlant d’opcions de recollida i d’inversions a fer en un marc alternatiu al que ara es planteja amb calçador. Es cert que potser ens trobem amb que CIU vol córrer a signar compromisos de tota mena abans no hi hagi canvis polítics, però de tota manera el debat se l’hauran de trobar a Girona a portes de les municipals.

L’informe que es presenta és un informe tècnic, un pressupost tècnic, de fet, però no hi ha cap dada afegida que ajudi a prendre una decisió política, … ni econòmica, per tant. És precisament al ple de l’Ajuntament a qui li correspondria fer aquesta valoració. Caldria doncs valorar aquest projecte tècnic dins un projecte de planejament de la política de residus municipal i comarcal per als propers anys.

D’aquí les notres aportacions al debat de la #incineracio, els #residus, el #precat, el #reciclatge, etc. 

 

 

#comprasenseresidus a Girona

Noticies de l’acció enmarcada dins la Campanya Residu Zero a Girona.

Intentant aturar l’ampliació i reformes de la Incineradora de Girona, que comportarà l’hipoteca per dècades.

El Punt Avui

http://www.diaridegirona.cat/girona/2014/07/11/compra-pel-dret-consumir-residus/678049.html

http://femgirona.cat/informatius/noticies-fem-girona/girona-residu-zero-organitza-una-accio-col%C2%B7lectiva-per-commemorar-el-dia-internacional-sense-bosses-de-plastic/

La recollida selectiva perd pistonada a Catalunya

NOTA DE PREMSA SOBRE ELS RESULTATS DE RECOLLIDA SELECTIVA ANY 2013

La recollida selectiva disminueix del 40% el 2011 al 38% el 2013
La crisi fa que els residus disminueixin prop d’un 4% entre 2012 i 2013
Les comarques que fan recollida porta a porta dupliquen la recollida selectiva respecte les que recullen mitjançant contenidors
Hi ha una tendència a allargar la vida útil d’aparells elèctrics i roba
Continuen els furts de materials valuosos, com paper, cartró i ferralla, en contenidors de les grans ciutats i en deixalleries
El 51,8% de la fracció resta, la que no es recull de forma selectiva, es tracta en plantes previ a la seva disposició en dipòsits controlats o incineradores i se’n separen alguns materials aprofitables

Continua la lectura de “La recollida selectiva perd pistonada a Catalunya”

cucDes de la seva creació, el CEPA hem entès l’educació ambiental com un eix vertebrador i una eina imprescindible de la nostra filosofia, dinàmica i accions. Apostem per una educació ambiental que promogui l’adquisició de valors i hàbits ecològics i sostenibles, que treballi una actitud crítica, científica i independent i que sigui una eina bàsica de sensibilització cap a uns hàbits respectuosos amb el medi ambient i amb la salut de les persones.

És doncs, seguint aquest criteri, que el CEPA ofereix un ampli ventall d’activitats i recursos d’educació ambiental aplicables als centres educatius.

Aquest dossier que us presentem te l’objectiu de presentar una proposta de mecenatge per a finançar la producció de materials didàctics per a utilitzar a les aules d’escoles de primària, enfocades especialment a la sensibilització i creació d’hàbits ecològics en la prevenció dels residus, en el consum més responsable i en la recollida selectiva dels nostres residus i en els valors ambientals i socials dels nostres rius.

Create a website or blog at WordPress.com

Up ↑

A %d bloguers els agrada això: