La PCRZ demana als parlamentaris una Llei que faci efectiva la moratòria a la incineració i als abocadors.

Important reunió celebrada dijous 22 d’abril entre la Plataforma ciutadana Residu Zero i representants dels quatre grups que van aprovar la resolució del Parlament que insta el Govern a aplicar una moratòria a la crema de residus en incineradores i plantes cimenteres.

La PCRZ va presentar-los-hi la demanda que el nou Parlament tramiti amb urgència una Llei per fer efectiva la moratòria a instal·lacions de tractament de final de canonada (abocadors i incineradores) mentre no s’apliqui una nova Llei de prevenció de residus.

Valorem positivament el compromís expressat per Mònica Palacín (ERC); Montserrat Vinyet i Natàlia Sanchez (CUP); Lucas Fierro (En Comú Podem) i Glòria Freixa (JxC): mantenir l’acord de majoria sòlida que va permetre aprovar la resolució de moratòria, i al mateix temps impulsar la tramitació d’aquesta Llei una vegada s’inicïi l’activitat del nou Parlament.

Us facilitem els enllaços a la documentació aportada per la PCRZ per argumentar les nostres demandes:

La Coordinadora per l’Emergència Climàtica de Canet engega un procès participatiu per ubicar el nou institut i salvaguardar els Ametllers de Can Grau de Muntanya.

La CEAC ha iniciat un procés per valorar propostes d’ubicació alternatives per l’Institut Sunsi Mora previst pel POUM a l’indret dels Ametllers de Can Grau de Muntanya. Aquest indret de l’Anella Verda de Canet està  catalogat pel Pla Territorial Metropolità de Barcelona com a “Sòl de protecció especial d’interès natural i ambiental”. 

L’objectiu és oferir a l’Ajuntament, a la comunitat educativa i a la ciutadania una alternativa que eviti la destrucció de l’espai natural protegit dels Ametllers i de l’Anella Verda de Canet. 

S’han contemplat sis espais diferents segons indicadors de caràcter urbanístic, econòmic, de mobilitat, socio-residencials i ambientals. Podeu veure un extracte de l’informe tècnic de valoració al següent enllaç: 

Amb aquesta enquesta volem incloure també la visió de la ciutadania, les organitzacions i entitats del poble. El proper dimarts 27 d’abril es farà un acte telemàtic per debatre-ho.

No ens aturarem fins que es buidi l’abocador il·legal de Vacamorta i es restauri la zona humida

La Plataforma Alternativa a l’Abocador de Vacamorta ha hagut d’interposar un escrit d’execució de la sentència que ordena el buidatge i la restauració del paratge afectat davant la passivitat i l’incompliment per part de la Generalitat com a responsable d’haver atorgat les autoritzacions il·legals.

Us reproduïm la nota de premsa conjunta feta per la PAAC i el CEPA-EdC i també l’entrevista feta a TVCosta Brava:

https://www.tvcostabrava.com/a-la-carta/lentrevista/lentrevista-parlem-amb-les-entitats-ecologistes-cepa-i-paac-sobre-labocador-de-vacamorta

Gran intervenció de les companyes de la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles al programa 30′ de TV3.

Les companyes Zeta i Montse Tena de la PAAC i sòcies del CEPA-EdC plantegen clarament com el govern de la Generalitat va atorgar permisos reiteradament per mantenir l’activitat de l’abocador de Vacamorta malgrat les sentències judicials que determinaven la seva il·legalitat. Especialment motivadora és la manifestació de la voluntat d’aconseguir la recuperació de les zones humides de les terreres que van ser destruídes per l’activitat de l’abocador.

La intervenció es produeix a partir del minut 32:54′ que podeu veure en el següent enllaç:

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/pujol-els-secrets-dandorra/video/6094174/

Formació sobre l’espai natural de Collserola

DIumenge 11 d’abril la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola hem fet una sessió de formació per a un grup de joves interessats per conèixer els valors i els problemes de Collserola.

Xavier Jordà de l’ADENC i Josep Moner del CEPA han aportat informació i animat una llarga passejada per les capçaleres de la riera de Vallvidrera i de les valls de Sant Just. Hem pogut observar les característiques dels hàbitats i la diversitat de la flora, l’evolució del bosc mediterrani d’alzinar amb roure cerroide, o el contrast entre les zones d’obaga i les vessants de solana amb formacions de garriga, brolles i clapes de prat sabanoide d’albellatger.

Per que fa a la fauna, malgrat que hem pogut escoltar el martilleig característic dels picots, la presència humana ha estat la majoritària: a peu i amb bicicletes sovint elèctriques circulant pels senders malgrat no estigui permès per la normativa del parc.

Hem debatut sobre els problemes que pateix el parc per causa de l’excés de freqüentació, l’excés urbanitzador, o la realització de nombroses activitats incompatibles amb els objectius de conservació d’hàbitats i espècies que haurien de ser els prioritaris.

Hem avaluat les limitacions de la recent aprovació del Pla Especial de Protecció (PEPNat) i de la modificació tímida del Pla General Metropolità insuficient per garantir el desitjat canvi per superar la fragmentació, l’aïllament i la pèrdua de connectivitat del parc.

Ecologistes de Catalunya demanem un DMA capaç de fer front a l’emergència ambiental.

EL Consell de la federació Ecologistes de Catalunya ha decidit fer pública la següent:

Aquesta demanda s’adreça a les forces polítiques que estan negociant la formació del nou govern de la Generalitat a les quals s’ha fet arribar el manifest que argumenta i concreta quines són les competències i els objectius que ha de tenir aquest departament clau per a la recuperació ambiental de Catalunya. El Manifest ha rebut el suport de més d’una cinquantena d’entitats ecologistes i ambientals d’arreu del país:

L’ajuntament de Sant Cugat promou la destrucció del patrimoni natural.

La Federació Ecologistes de Catalunya i les entitats ADENC i CEPA treballem amb la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola per la conservació i el manteniment dels espais de connexió entre el parc natural de Collserola i els espais de la plana vallesana, Serra de Galliners i Sant Llorenç del Munt-Serra de l’Obac.

La vella cultura de construir instal·lacions i serveis necessaris encara que comportin la destrucció de la natura continua fortament arrelada en els equips de govern municipal. La decisió de l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès d’ubicar l’edifici de l’escola La Mirada tot i destruir una part del bosc de Volpelleres respon en aquesta inèrcia inacceptable davant la greu crisi ambiental que hem de revertir. La reacció de la ciutadania posa de manifest que avui aquestes actuacions no són acceptades malgrat l’embolcall de publicitat “verda”enganyosa amb què intenten justificar-ho. El manifest que podeu clicar a sota mateix n’és un exemple esperançador.

Tres anys de lluita popular per salvar la zona humida de l’Olla del Rei.

Dissabte dia 20 de març a les 11h. s’iniciarà la bicicletada que confluirà a les 12h. amb la concentració convocada a la Pça de l’Església davant de l’ajuntament de Castelldefels.

Malgrat els tres anys de mobilitzacions populars continuades, amb accions d’informació i sensibilització sobre els valors naturals, de replantament d’espècies, de neteja de residus i fins i tot de construcció d’una bassa per amfibis, … unes institucions poc decidides no posen en marxa les solucions per preservar l’espai, malgrat que diuen estar-hi d’acord.

L’ajuntament encara no ha iniciat la modificació del PGM per classificar com a no urbanitzable la zona semiinundable on es concentren els hàbitats i espècies que haurien d’estar protegides segons les directives europees. L’AMB i l’ACA són incapaces de trobar solucionsa al vessament d’aigües fecals a l’estany i les platges, el que va motivar la denúncia a la fiscalia ambiental presentada pel CEPA i la plataforma Salvem l’Olla del Rei. Vegeu: https://olladelrei.wixsite.com/olladelrei/blog

És hora de demanar solucions immediates i la mobilització popular és el camí més efectiu com es va demostrar amb l’ocupació de l’esapi on s’havien iniciat les obres que haurien destruït irreversiblement l’espai d’aiguamoll.

Collserola: risc d’incendi i gestió forestal

Les darreres setmanes diferents mitjans han estès el relat que alerta d’un possible gran incendi a la Serra de Collsserola. Veïns de les urbanitzacions existents a l’interior del parc, algunes ADF, grups ciclistes promotors del BTT, etc. demanen al Consorci del parc natural de Collserola actuacions per disminuir dràsticament la massa de vegetació. Actuacions com augmentar els ramats de cabres, eixamplar les franges de protecció de les urbanitzacions i pistes, “netejar” el bosc (però no de plàstics i brossa, sinó de vegetació arbustiva), o estimular el mosaic agroforestal, poden ser actuacions molt beneficioses, … o bé molt destructives!, si s’apliquen sense tenir en compte la conservació dels hàbitats i les espècies, ni sobre l’evolució del bosc mediterrani collserolí cap a la maduració.

La PCDC ha elaborat un document que vol aportar criteris amb una perspectiva multicriteri i no solament des de la mirada exclussiva de la prevenció d’incendis:

Que proposa el CEPA- EdC per un Sarrià climàticament i ecològicament responsable?

Recollida i tractament de residus domèstics:
Què ha de canviar per millorar?

S’han de millorar els resultats de la gestió dels residus a Sarrià, s’ha estendre la recollida selectiva porta a porta a tot Sarrià, i tornem a demanar que s’imlanti el model de classificació Residu Mínim a Sarrià!

El CEPA hem editat aquest fulletó SARRIÀ NET per exposar les nostres raons i propostes per aconseguir un canvi de model de prevenció i gestió dels residus a Barcelona i concretament als barris de Sarrià i Sant Andreu.

Create a website or blog at WordPress.com

Up ↑

<span>%d</span> bloggers like this: