L’any 2015 per iniciativa veïnal i ecologista es va fer un estudi a Sarrià per saber «quin és el model de recollida necessari per aprofitar els residus com a recursos, evitar problemes de contaminació, mantenir net el barri i no superar el cost mitjà de la recollida a Barcelona».
L’estudi va concloure que calia un nou model per superar l’anonimat i la deixadesa i va triar «Residu Mínim»: en síntesi, fer la recollida porta a porta i separar a casa solament quatre fraccions: matèria orgànica (marró), paper i cartró (blau), vidre (verd), i fracció inorgànica (gris).
Residu Mínim permet que tots els envasos que els sarrianencs posin a la fracció inorgànica puguin ser recuperats posteriorment en una planta de recuperació i que els seus productors paguin els costos, segons el que ordena la normativa comunitària. Ara, solament es recuperen els envasos dipositats al contenidor groc, mentre la major part dels que es posen a la fracció «rebuig» no es recuperen ni reciclen i el cost d’incinerar-los o abocar-los el paguem els ciutadans.
L’estudi va obtenir un reconeixement tècnic i va merèixer que s’aprovés al Consell de Barcelona+Sostenible dins del concepte transformador Residu Zero. L’equip de govern de l’ajuntament ha declarat reiteradament que aplicarà els projectes aprovats per aquest Consell que vinguin “des de baix”.
Ara, però, l’equip de govern de l’ajuntament canvia les conclusions de l’estudi, imposa continuar amb el model de cinc separacions i no respecta la proposta de l’Associació de Veïns i el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius. La direcció municipal imposa una resposta autoritària que comporta sotmetre’s al que vol mantenir Ecoembalajes España, l’agrupació de grans empreses productores i distribuidores d’envasos i plàstics: que la població i el medi ambient paguem la proliferaració i l’abandonament d’envasos.
Aquest ajuntament no té valentia política per canviar la situació actual d’abús. Continua llegint
