El Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius-Ecologistes de Catalunya (CEPA-EdC) manifesta que està en total desacord amb la decisió de cremar en cimenteres el rebuig de la planta de triatge de residus inorgànics de Molins de Rei i, alternativament, planteja opcions de millora del sistema de recollida i tractament actual per tal d’evitar-ho.
Fa ja vint anys, l’associació ecologista Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) va fer possible que, als municipis de Molins de Rei i Torrelles de Llobregat, s’hi comencés a implantar un model de gestió i recollida selectiva de residus municipals que va ser pioner a Catalunya. La principal novetat de l’experiència era que es recolzava en la separació domèstica de la matèria orgànica per portar-la a una planta de compostatge, situada a Torrelles de Llobregat (la primera de Catalunya) i construïda expressament, per tal de fer-ne compost amb qualitat. Separats també el paper i el vidre, la resta, anomenada d’inorgànic i envasos (així es posibilita reciclar tots els materials reciclables de la brossa), es porta a la planta de Triatge de Molins de Rei per a recuperar-ne els seus materials. Aquesta experiència, coneguda amb el nom de “Residu Mínim”, va revolucionar, en el seu moment, la política de residus municipals a Catalunya i es va estenent a molts d’altres municipis.
Aquest projecte va ser també un exemple del que ara se’n diu “gestió ciutadana de projectes públics”, ja que entitats i municipis van ser els protagonistes principals en el moment de posar en marxa el que era un nou sistema de recollida i tractament de residus municipals.
Ara la planta d’inorgànic i envasos de Molins de Rei ha estat reoberta després de la seva remodelació –que celebrem després d’anys de reclamar-ho-i s’ha anunciat en premsa que d’ella en sortiran residus per fer de“combustibles derivats de residus” (CDR) i portar-los a cremar en cimenteres[1]. La crema de residus entra en una profunda contradicció amb els objectius que van animar a l’ecologisme i al municipalisme a impulsar el projecte i així ho denunciem des de CEPA.
Un dels motius que van justificar Residu Mínim va ser el evitar la crema de residus en incineradores. Tant és així que RM es va posar d’exemple per fer enrere la construcció d’una gran incineradora de residus metropolitana i va ser també la proposta de gestió que va inspirar canvis legislatius (Llei Reguladora de Residus) i, més tard, els nous programes de gestió orientats a la recuperació de residus. La responsabilització ciutadana en la gestió i tractament dels residus municipals és el primer pas per a endegar programes públics que els evitin. En canvi, el que es va fer és dir als ciutadans i a les empreses que els generen “que no hi ha problema”, “que ja hi ha grans instal·lacions que els tracten i els recuperen”. En lloc de distribuir de manera justa responsabilitats i descentralitzar-ne la gestió,s’ha volgut que grans plantes fessin la feina de digerir residus indiferenciats o carregats d’impropis. Un camí que s’ha demostrat clarament equivocat i fracassat.
La pèrdua d’impuls de la voluntat transformadora en la política de residus ha dut a que, amb la greu problemàtica que significa la gestió dels residus metropolitans, es vagi optant cada cop més per la crema de residus municipals. I ara també en forns industrials. Aquesta pràctica, com és sabut, és altament contaminant i molt perjudicial per a la salut ambiental i pública i el principi de prevenció aconsella clarament d’evitar-la.
Que proposem fer amb Residu Mínim?
Per posar al dia Residu Mínim, encara reivindicat pels municipis però abandonat a la seva sort, caldria que aquests mateixos municipis tornessin a assumir la direcció de la gestió dels seus residus, també la del tractament.
Cal superar l’actual manca d’informació pública i tornar a apropar la problemàtica ambiental dels residus al seu origen domiciliari i ciutadà. Allí on sigui possible s’hauria de passar a fer la recollida porta a porta, com ja es fa a Torrelles de Llobregat, i, en tots els casos, posar en marxa un sistema d’incentius ciutadans (via taxes o impostos ambientals, …) per tal que la recollida de la fracció orgànica sigui general, completa i de qualitat.
A la fi, la resta que surti de la planta d’inorgànic no s’ha de cremar sota l’eufemisme de “combustible alternatiu”, s’ha d’estabilitzar i portar a abocador. Alhora s’hi hauria d’aplicar, element a element, un programa de reducció de residus finals tot seguint les directrius de l’estratègia “Residu Zero”, l’estratègia que procura per evitar en origen els residus no recuperables.
També reclamem als municipis Residu Mínim, amb la carrega moral que tenim en defensar el model Residu Mínim, que demanin explicacions i solucions a les administracions a l’AMB i a l’ARC que els han dut a aquest atzucac, i que es modifiqui l’opció de dur la fracció rebuig a les cimenteres catalanes.
CEPA, 22 de gener de 2015
1] Nota de premsa de la Generalitat de Catalunya:http://residus.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Modernitzacio-planta-triatge-Molins-de-Rei Nota de premsa de l’Ajuntament de Molins de Rei http://www.molinsderei.cat/actualitat/noticies/entren-en-servei-les-actuacions-de-modernitzacio-de-la-planta-de-triatge-de-molins-de-rei
CEPA Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius - EdC 
Deixa un comentari