La Plataforma per a la Defensa de Collserola demana la retirada del document el “Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat)

El que proposa la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC) sobre el document d’avanç del “Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat). Resum Executiu”.

La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola demanem el suport dels ciutadans/es per aconseguir que la Comissió institucional del Pla i la Generalitat de Catalunya com a responsable primer del Pla RETIRIN el document inicialment aprovat i s’iniciï  UNA NOVA REDACCIÓ sota unes bases conceptuals noves amb participació de les universitats i centres de recerca que han aportat coneixement sobre els valors naturals de Collserola, de les entitats ciutadanes que han mantingut una activitat de defensa i sensibilització sobre l’espai natural i amb consideració de les persones residents en l’espai i dels diversos legítims interessos sempre que no agredeixin la preservació i millora dels valors naturals de Collserola: l’objectiu prioritari que ha de vertebrar l’esperat Pla Especial de Protecció i gestió del Parc Natural de Collserola.
[1] Els documents “Directrius per a la redacció del nou Pla especial del PN Collserola” i “Document de criteris i metodologia pera l’ordenació del PN de Collserola” que inclou un informe de la DG de Polítiques Ambientals, indiquen que cal incorporar l’Avaluació Ambiental Estratègica  i un Programa de Participació. L’avenç del Pla incorpora aquests dos aspectes: l’Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar i la metodologia per desenvolupar el programa de participació.

Per més informació: Josep Moner <pep.sostenibilitat@gmail.com>
Adjuntem el document per demanar suport a la ciutadania, elaborat per la PCDC de la qual el CEPA-EdC n’és una de les entitats impulsores.

Inauguració de l’Exposició “Viu, beu, veu, el Llobregat”

Comparteix això:

Causa penal contra Iberpotash en els jutjats de Manresa

El 21.04.1997, el Col·lectiu Ecologista L’Alzina, integrat a la plataforma Montsalat,  i unes quantes persones a títol individual  van presentar  al Fiscal de Medi Ambient del TSJC una denúncia per salinització d’aigües de l’entorn dels runams salins de Súria, Sallent i Balsareny. La Fiscalia de M.A. efectivament va iniciar una investigació (DIP 23/97) i va inculpar del fet a directius de l’empresa minera Suria-K – Potasas del Llobregat, que poc temps després passaria a anomenar-se Iberpotash.

La investigació fou duta a terme de manera exhaustiva als anys 1999 i 2000 per la unitat especialitzada en Medi Ambient de la Policia de Catalunya – Mossos d’Esquadra. L’Institut Nacional de Toxicologia i Agbar van realitzar les anàlisis de les mostres d’aigües. La investigació va corroborar l’existència d’aigües intensament salinitzades i va trobar-hi a més un contingut de potassi alt –l’element extret del subsòl i pujat a la superfície per la mineria- i la presència de compostos orgànics volàtils –fenchol, α-terpineol, α-pineno, camfeno, linalool…- integrants de les barreges comercials “oli de pi” i “philphlo” que s’utilitzen a les plantes de tractament del mineral a Sallent i Súria.

 El 15.12.2003, la Fiscalia de M.A. va donar per acabada la investigació. Les conclusions foren la confirmació de proves de delicte ambiental, el trasllat del cas al Jutjat nr.2 de Manresa per la seva instrucció i la sol·licitud de la mesura cautelar d’aturar els abocaments de residus salins als runams. Aquesta mesura cautelar no s’ha complert, ni ha estat exigida pel jutjat instructor.

 El jutge instructor no va considerar al Col·lectiu Ecologista L’Alzina com a part perjudicada. Per això, l’any 2004 L’Alzina va interposar una querella que li permet d’exercir l’acció popular i contribuir a l’aclariment del cas.

 Després de dilacions i destorbs a la instrucció promoguts per Iberpotash, a començaments del 2012 s’ha arribat a la fase de conclusions de cadascuna de les parts. Les demandes de Montsalat son 4 anys de presó per delicte continuat contra el medi ambient per cadascun dels tres directius d’Iberpotash imputats, i per Iberpotash, com a responsable civil subsidiària, la paralització dels abocaments de residus salins als runams, l’adopció de mesures efectives per contenir els lixiviats de salmorra d’aquests runams, mesures que tornin les aigües dels pous, fonts i torrents salinitzats per la mineria a les àrees de Súria, Sallent, Callús i Santpedor als seus valors de salinitat anteriors, i la indemnització a diversos propietaris de fonts i pous salinitzats i a l’Ajuntament de Santpedor, titular de la Font Gran o de les Escales, pels perjudicis causats.

 

Font: Montsalat

Divendres 14 a #EscarabajoVerde: “#Contamina tú, que ja paguem nosaltres” @rtve

Recordem aquesta notícia del CEPA per la #contaminació de #Flix i us engresquem a veure el reportatge de l’Escarabajo Verde aquest divendres.

14 de febrer de 2013

El cas de la contaminació industrial a Flix és un exemple paradigmàtic de la dificultat de valorar els impactes en el medi i de la transcendència que això pot tenir a l’hora d’atribuir responsabilitats. La investigadora Marta Pujadas està desenvolupant una tesi doctoral amb l’ objectiu d’establir un balanç socioambiental de les activitats de l’empresa Ercros a Flix. La tesi està codirigida per Agustí Nieto, i Joan Martínez-Alier. Pujadas explica el seu mètode i avança per als lectors de Sostenible els  resultats esperats de la seva recerca.

Entrevista feta per Albert Punsola extret de la revista electrònica “Sostenible”

Xerrada del Cepa “El País que volem “

Joan Salabert @cepaecologia @pde "Cat. és un país ric en aigua però amb una gestió no real" a #dialegsagora pic.twitter.com/3bPUWGvsvh

— El País que Volem (@elpaisquevolem) October 17, 2014

A #dialegsagora Manolo Tomàs @PDE "el pral. agent regressista de la política actual de l'aigua és el nostre govern" pic.twitter.com/slFSYvG0UR

— El País que Volem (@elpaisquevolem) October 17, 2014

L’#aigua que bevem – #denuncia a #iberpotash

Vídeo que denuncia el dany provocat a la zona extractiva del Bages per l’activitat minera desenvolupada per Iberpotash i autoritzada per la Generalitat de Catalunya.

Part del procés de la 1a demanda a Catalunya per Responsabilitats Ambientals impulsada per la Federació Ecologistes de Catalunya, el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius, la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural i Col•lectiu Ecologista l’Alzina del Bages.

Segueix l’Expo #residus: “Tant clar com l’ #aigua” al Casal de Sant Andreu

Des del passat 1 de setembre la Federació d’Entitats l’Harmonia, on participa el CEPA, gestiona el nou Casal de Sant Andreu en el recinte de la Fabra i Coats. La primera activitat del Casal es va realitzar el dissabte 6 de setembre gràcies a l’organització del CEPA, mitjançant l’exposició Tan Clar com l’Aigua de la Fundació per a la Prevenció de Residus i Consum. El coordinador del Casal, l’Albert Batlles va presentar la inauguració i hi van assistir unes 30 persones.

L’exposició estarà a la planta baixa fins el 25 de setembre i abans de la clausura es farà un taller de tast d’aigües, que properament anunicarem.

   

No podem acceptar els danys ambientals d’Iberpotash

Les entitats ecologistes demanen a la Generalitat que iniciï el procediment per Responsabilitat Ambiental contra l’empresa Iberpotash per l’impacte ocasionat de la mineria del Bages

És la primera vegada que es demana a Catalunya l’aplicació de la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de Responsabilitat Ambiental.

Avui s’ha presentat en roda de premsa els objectius i la concreció de la demanda de les entitats adreçada el 26 de juny passat al Conseller Santi Vila del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.